Como los gatos…
Les Urpes del Gat (7a+/7b), a la Pedrera de Teià
Encadenada per a la premsa (ja,ja,ja…):
La realitat:
Introspecció
(10/11/91) La primera escalada: Visita a la cantera de Pomar, les cordes de 9 mm, els fire i les cintes rígides fosforito amb mosquetons de tanca recta… Gràcies a l’Ozzy! [IV's i algun V]
(1/2/97) Directa Sagitario als Plecs del Llibre: La primera via amb el Martí, el inicio de una larga amistad… [6a+/Ae]
(9/11/97) El Hobbit al Setrill: Una via del Vergara, cau un mite… [6c amb 6a "expo"]
(13/6/98) The end of the dawn a les Gaites: Primera via oberta per baix, i de les poques… [V+/Ae, que lliberada quedaria de 6b+]
(14/2/99) L’Enigma dels Troncs al Masmut: El primer cop que em penjo d’un ganxo de carnisser portat del Yankee, no està malament això de l’artificial. La via ens dóna una bufetada i el fred també… [6a/A2]
(20/6/99) Anglada-Cerdà al Frare Gros: Quina por de burils, vam estar com 11h per fer la via passant molta por. El llarg del sostre em toca a mi i al·luciono amb els pitons-ganxo que hi ha. [A3e]
(1/8/99) Flip Matinal a Diables: El primer cop que em peta un buril… [6a/A1]
(14/8/99) Crestes de St. Jeroni a Montserrat: Recorregut amb algun pas expo i molt bona companyia… [V+ expo]
(11/9/00) Aquest any sí! al Masmut: No sé si era la calor però quina forma de patir al llarg de la fissura. [6b/A0]
(9/12/00) Wild Planet a la Roca dels Arcs: El primer atac del negre, sortida èpica amb frontal [6a/A1]
(21/1/01) Escándalo Público a la Mòmia: Una de les millors vies que he fet per Montserrat. [6c+]
(24/2/01) Somni Pirata a Canalda: El descobriment d’un lloc màgic amb una via impressionant. [6a+/ae]
(12/4/01) Viatge a la Pedriza: Cauen mites i gairebé caiem nosaltres també… Espolón Lunático, Oeste del Pájaro, Cabo Luna i flipem a la Guirles-Campos del Yelmo!
(19/5/01) Aresta Tobogán als Plecs del Llibre: 3 burils en via, per 200 metres d’aresta de V. La companyia hi fa molt…
(30/6/01) Ocean Banyoles Wall al Frare Gros: Impressionant l’últim llarg d’A3+ i el retorn a alta velocitat cap a la reunió des de la meitat del llarg. Allí vaig descobrir que era factible que els coppers aturessin caigudes llargues…
(8/9/01) Revoluciones Celestes al Torrent del Pont: Una de les vies més maques de Montserrat sud, quan la regió encara estava a mig fer. Fi de festa sota el pont del torrent… [6b+]
(21/2/02) Sessió Digital al Vermell: El meu primer 7b+ que celebrem amb el Richi fetitxe i la Lali…
(21/4/02) Nazgul a la Paret de Catalunya: Primera via al congost, després de dos intents avortats per diverses causes, entre elles els -7ºC… [6b/A1]
(2/6/02) Naufragos de la Soledad a la Paret de Catalunya: Records picants que deu guardar el Martí dels meus artificials a aquesta via… [6a/A2]
(22/9/02) Còsmica a Diables: Cau un mite… [6b+/A2]
(5/10/02) Sin Perdón a la Paret de Catalunya: Idíl·lic vivac tot i la sorpressa nocturna… [6b/A2]
(13/7/03) Barrufets al Frare Gros: Tanquem la trilogia d’aquesta impressionant agulla montserratina [6b/A2]
(14/12/03) ScalaDei al Montsant: Contundent via, comença el declivi psicològic-tapiero. [6b]
(16/8/04) Rolling Stones a Diables: Estàs segur que aquests burils aguanten? A4e…
(15-16/5/05) Tierra de Nómadas + Noia dels ulls blaus: Recupero a la Sílvia en el món de la vertical i ens deleitem amb aquestes dues joies a Montserrat i el Pic del Martell
(28/5/05) Estrany Mirall Llunar al Faraó: Començo a contagiar el Martí amb la febre del grau i fem aquesta obra d’art d’en Pere, chapeau! [6c/A0]
(1/7/05) Gali-Gil al Cap de l’Arc – Agulles: Últim cop que m’enreden per fer artificial dens… immillorables records de la reunió creada amb tres pitons verticals, on tres persones (Indi, Martí i Mohawk) es debatien sobre lo xungo d’aquells A2’s… [A2/6a]
(8/4/06) Caos Rampant a la Paret de Catalunya: Última via que he fet al congost, en DJ em fa el relleu i el deixo en mans del mestre de la precarietat, en Martí.
(3/6/06) Via del Guarda al Pedraforca: La via no mata, però comparteixo corda per primera vegada amb una gran persona, en tots els sentits…
(29/8/06) Fisura Soledad a Premià de Dalt: Primera via d’adherència dura que faig i estic més content que un gínjol, comença la fase esportiva… [6c/6c+]
(29/3/07) Galeta Galáctica a la Plantació: Primera repetició de la via oberta pels companys Martí i DJ, tot un honor!!
(5/5/07) Gavilán Pollero a la Roca d’en Barberà: Es fa realitat un somni, imitar la portada de la guia de St. Benet, i al segon pegue… [7b+]
(3/6/07) Primer 7a a vista, buff! com ha costat…
(18/7/07) Ninota a Cèllecs: El primer 7c i no és un de qualsevol, ruta super tècnica, tot i que l’he pogut repetir dues vegades més encara no m’acabo de creure que l’encadeni…
(27/9/07) Moi Indiqué a la Sardineta: Cau un altre repte que em feia molta il·lusió. [7b+]
(3/12/07) Surt a la venta la Guia del Maresme, després de més de mig any de gestació…
PD: Ànims DJ amb aquesta mà, que això són 4 dies!!
Visita a CanBru
Ja sabeu que jo no hi entenc gaire d’això de fer bloc (que no blog, je,je,je…), però avui m’ho he passat molt bé. Magnífica zona amb problemes força alts (almenys per a un no iniciat en aquesta modalitat) on he triomfat més del que m’esperava. A la foto superior podem veure al Victor intentant i tornant a intentar un esperó de cantells arrodonits (calvos en l’argot blocaire), l’Espoló del Pep. Mentre que a la foto inferior en Bardi ens fa una exhibició a la mateixa línia, cosa que ha suposat una incipient dekotada!
Per la meva part, l’objectiu del dia era l’orgàsmic sostre amb grans cantells que tenen obert els Fills de CanBru. Brutal línia d’uns 7 ó 8 passos horitzontals, la primera part d’espectaculars i perfectes forats i una sortida al més pur estil arrastre (foto inferior).
Prèvia exhibició d’en Kueka (foto inferior) i en Bardi, en Victor se l’emporta. Després d’uns quants pegues i de trencar-li la mandíbula a un dels amfitrions, també me l’emporto, objectiu completat!
Encara em dura l’alegria, perquè a mi això del bloc se’m fa una muntanya (quina incoherència aquesta última frase no?), i aquesta línia em va agradar des del dia que la vaig veure per primer cop, ara farà 3 mesos, quan el dit no em permetia ni cordar-me les sabates…
Vaig a fer una mica de Teletubbie ara: gràcies Fills de CanBru per la ruta guiada i el bon ambient que destileu… A tibar-li fieres!
Help Cèllecs
Hi han dues vies amb spits força nous i reunió amb cadena i anella. La via de l’esquerra (és l’única que vaig provar deu rondar el 6b/6b+).
Si algú coneix qui les pot haver obert o té algun indici i és tan amable de posar-se en contacte amb mi li estaré eternament agraït!
A tibar-li fieres!
Els Fills de CanBru ens vsiten
En Kueka s’ha encigalat a la recent Pirats 2.0, on després de descobrir una seqüència una mica més factible que la meva, resolt ràpidament. Al final la cosa queda entre el 7a/7b, i ja sabem que els Fills de CanBru no es mullen amb això del grau, je,je,je… (fotos superior i inferior).
També encadena la Master Of Puppets, la difícil parece fácil… (foto inferior).
En Jaume també s’emporta premi i encadena igualment la Master Of Puppets, via bloquera on la dificultat es concentra en pujar-se sobre l’esperó, com podeu veure a la foto inferior…
Però a més de la via, també s’emporta una bona “encesa” com deixa constància el següent video… Per cert, sembla ser que dissabte vinent tenim que tornar la visita!
Espectaculars pseudo-encadenaments
Per la meva part, aquesta tarda m’ha sortit d’una forma un pèl peculiar la Pirats 2.0. Dic peculiar perquè he estat com una hora per trobar la seqüència exacta per poder-la encadenar. La gent que l’ha probat pot donar fe que el pas clau està concentrat en agafar una bona patata que tens davant i no hi ha forma d’arribar, això si no medeixes 1.90 metres, oi PGB?
Després d’uns 12 intents (coses de les vies de 5 metres, je,je,je…) m’ha sortir la seqüència exacta, tot i que a l’anar sol també s’ha quedat en pseudo-encadenament (top rope). He descansat 15 minuts per tornar-la a fer i després de 5 ó 6 intents més he desistit davant la impossibilitat de tonar-la a fer… així que sembla ser que ha estat un cop de sort, que hi farem!
Personalment crec que és la via explosiva més difícil que he fet fins ara. Des dels temps en que feia pedalades inacabables que no tenia les mans tan foradades. Ja ho diran els repetidors (Zombi, et toca!) però podria ser un bon 7b+ de bloc (tot i que jo no he fet mai aquest grau), a veure que hi diu la gent… Per cert ja compta amb un parabolt de més per no matar-se al fer el top rope.
Seguirem informant!
Actualitzacions de la Guia del Maresme
R. Crespo encadenant la Bux Teni, 7c
- Primera i segona ascensió per part d’en Zombi i en Kueka de les Urpes del Gat (Teià), després de la seva remodelació.
- A la Placa de la Locura i als Blocs del Camí (Premià de Dalt) hi aparèixen noves vies, a destacar el brutal pas de bloc de la Pirats 2.0.
- Reequipament d’una bonica i oblidada via de la Placa de Cèllecs, la Mátala Pedro, però mantenint l’esperit inicial de la via.
- Apareix un nou sectoret a Roques Noves (Cèllecs). Al reequipar (per fi es pot xapar sense matar-se) la Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos i obrir la veïna Estic fet de regalèssia perquè em puguis xupar, tenim el nou sector Tendonitis.
Babar a Òrrius
Aquesta tarda amb la Selene, ens hem apropat a l’elefant petri del Bosc Encantat d’Òrrius (tot i que jo diria que es troba al terme municipal de la Roca del Vallés). La idea era escalar-lo per la seva trompa, com apuntava en Ferran aquí.
Al primer intent he pagat els dos mesos sense escalar (i els 3 Kg de més) i m’ha semblat un 6b inhumà. Em costa horrors entrar a la trompa!, tot i això, superat aquest pas és anar tirant bé de biceps fins dalt, sols cal vigilar el liquen acumulat pels peus.
Segon intent, idem que l’anterior, no hi ha forma d’entrar bé a la trompa, em queden els peus massa amunt per poder fer força amb els braços, a més el dit lesionat comença a queixar-se.
Toca recollir i deixar-ho per un altre dia, no sense abans preguntar-nos per què els elefants als còmics sempre fan pweeeeeeeeeeeeeeet?
Maresme Rock Trip
Els passats dies 16 i 17 de Març, ens van fer la visita uns quants bloggers de fora de la comarca (Jortx i Laia, en K i en PGB), així que els maresmenys els hi vam organitzar un rock trip. Com que cadascun d’ells ja aportarà les seves sensacions als seus blogs propis, jo simplement us deixo amb unes quantes instantànies de les vies més recomanables. Els sectors visitats van ser: Cèllecs, Premià de Dalt i les Banyadores.
Jortx a Sobregan, 6a
Jortx a Sobregan, 6a
Laia a Sobregan, 6a
Jortx a Voy a Toda Hostia, 6b+
Jortx a Voy a Toda Hostia, 6b+
Laia a Squitx, 4c
Jortx a Minor, 6a
PGB a Espina Dorsal, 5c/6a
Mohawk a Fisura Soledad, 6c+
Laia a l’Abella, 5b
Laia a l’Abella, 5b
Jortx a The Fly, 6a+
Jortx a Pereira el Portugués, 5c
PGB a Pereira el Portugués, 5cEsperem que el trip us hagi sentat bé!
Seguim mirant pedres…
Per la meva part, com sempre, m’he dedicat a mirar pedres, algunes conegudes (sols en fotos) i fins hi tot d’altres escalades. Tot l’inici del recorregut es realitza amb vistes a bona part dels cingles amb roca de qualitat excepcional… excepcionalment dolenta, clar!
Per sort, un cop arribem dalts dels cingles ja comencen les vistes a la Trona. Anem baixant cap al seu cim, no sense parar-nos a mirar el petit sector de la Corona (foto superior). Fa molt temps que hi vaig anar i no se si hi han vies noves. Les tres que he escalat són les que aparèixen ressenyades a la Guia de Barcelona del Luichy. Totes tres molt bones, dues perfectament equipades i la tercera (anomenada Clean Climbing) on vam posar un friend en el primer sostre, amb algun tram picant…
Si seguim baixant entrem de ple en el terreny de les fissures perfectes, els sostres retallats i la pedra discreta en algunes zones: La Trona de Bertí (foto superior [E] i inferior [O]).
Aquí hi tinc un repte pendent, a l’espera de recuperar el dit per encadenar-lo! Si seguim baixant en direcció al Figaró; de lluny podrem veure Els Castellets (foto inferior). Jo l’hi conec dues vies, però sols n’he fet una, el Pilar Valldeneu. Una altra joia més que recomanable…
Ben entrats al bosc descobreixo l’exhuberància del Sot del Bac, la meva primera visita a aquesta mítica i ara desconeguda zona. Podem trobar més informació aquí i ressenyes de vies velles aquí (merci Ramon!).
A la foto superior podem veure la impressionant Agulla del Salt (repleta de vies de tots els estils) i darrera seu l’impressionant Sostre Laietana (algú té ressenyes?). Desconec si hi han vies de caire esportiu, però si no és així, s’està desaprofitant un sector d’alt nivell (mireu quines xorreres!).
A la foto superior una altra vista de l’Agulla del Salt i darrera seu l’Agulla de la Papallona. Sota la Paret de la Bauma.
A veure quan m’hi puc passar per aquí, que això té molt bona pinta… I no us perdeu la història de la Castanya del Sot del Bac, recollida a la Guia de Barcelona…
